El passat divendres dia 21 de juliol l’Hospital de dia Sant Jordi d’Igualada va tenir la sort de rebre com a convidada a Núria Riba i Bosch, dona, artista contemporània, pintora, dibuixant, muralista, professora d’art i autònoma, i la responsable de donar vida a moltes parets d’Igualada amb murals plens d’història.

La Núria es defineix com a mare, autònoma i pintora. A més, és professora de dibuix al seu propi estudi a la plaça de la Isabela, al centre d’Igualada. La Núria va explicar que la devoció pel paper i el llapis li ve des de petita. Sempre ha tingut inspiració per pintar i és per aquest motiu que malgrat algunes opinions, va escoltar el seu cor i es va decantar per estudiar belles arts, amb especialització en escultura.

Va explicar però que realment on va aprendre a pintar va ser als concursos de pintura ràpida. En aquests concursos el pintor es trasllada fins al municipi en qüestió amb una tela en blanc, i a l’arribar la segellen al fer la inscripció. Un cop feta la inscripció pots triar el lloc del poble que més t’agrada i començar a pintar, i normalment disposes d’unes 5 hores.

La Núria recordà que el seu primer quadre va ser a l’oli i era d’una marina i dues persones nues. Sempre els hi diu als seus alumnes que mai reneguin ni regalin el seu primer quadre!

Com a bona Moixiganguera ha plasmat a les parets d’Igualada un mural amb aquesta temàtica castellera, el qual va ser un dels més difícils per la tècnica que emprava en aquell moment als seus inicis, juntament amb el mural gegant del ball de faixes, que podeu veure a Sant Martí de Tous, poble que l’ha vist créixer.

Segons explica, viure i veure la seva feina exposada en la seva ciutat és un orgull. Ha guanyat molts premis de pintura ràpida a Catalunya i Espanya, i el seu següent repte és un mural a Balaguer d’aquí tres setmanes.

A les seves classes la Núria trenca l’homogeneïtat dels grups per edats apostant per un espai intergeneracional, doncs com ella expressa la pintura és per tothom. Hi ha molts tipus d’artista i això no depèn de l’edat!
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, Núria!